Fa dos anys que va morir Paco, l’home de Rosa. Quan pocs mesos després de faltar-hi vaig anar a comprar a sa casa amb el dolor encara al rostre vaig comprovar que Rosa alçava a poc a poc el vol. Començava a tindre fruites i verdures que no eren del seu camp.

Eixe mateix estiu va habilitar una habitació de la planta baixa com a fruiteria-verduleria. Va obrar un transformador de llum amb el qual donar electricitat la càmera on guardariael gènere. Aleshores recorde el pensament que em va creuar la ment, “Rosa té un reportatge. La seua història de superació és digna de ser contada en imatges”.

Jo l’admire. La seua capacitat de treball i la seua entrega és admirable. Perquè Rosa, malgrat les dificultats que es troba, tira endavant.
Sempre endavant.