Irene Marsilla y Rosa Motilla

Irena Marsilla y Rosa Motilla

Nits sense dormir.
Desvetllada. La ment ocupada en donar forma al reportatge de Rosa.
Dies de reflexió.
Rumiant una idea fixa: com arribar a Rosa, com plasmar, en les meues fotografies, tota la seua força i al mateix temps la seua feblesa.
El treball al camp. Els viatges a Mercavalència. Les constants migranyes. La tenda. La relació amb els sogres. El fort vincle amb els seus tres fills. La nostàlgia per Paco, el seu difunt marit.
Aquest ha estat el meu propòsit. Espere haver-ho aconseguit o, almeyns, haver-me acostat.

2 comments

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *